Ahir al mati, quan havíem acabat d'esmorzar vam començar a fer les maletes: volavem a Siem Reap, Cambodja. Ahir també eren els 50 anys de Singapur, pero no els vam veure celebrar perquè ens n'anàvem d'allà. Els 50 anys eren des que es va independitzar de Malasia. Quan vam acabar de fer les maletes, vam anar a l'aeroport. Ens vam fer una foto amb una replica dels edificis i escultures mes importants de Singapur.
Un cop a Siem Reap, ens van portar cap a l'hotel.
Durant el temps que estarem a Malasia i Cambodja, ens haurem de ficar antimosquits perquè els mosquits no ens piquin i ens infecten malària. També no podrem menjar amanida ni verdures crues, ni fruita pelada.
Com us deia abans, ahir ens van portar a l'hotel. Un cop a l'hotel, vam desfer les maletes i ens en vam anar cap al supermercat i l'Old Market.
No podíem creuar el carrer perquè ningú respectava els passos de vianants i no hi havia cap senyal ni semàfor. Tampoc hi havia papereres. Un cop en el supermercat, ho vam trobar tot molt barat. En l'Old Market tothom ens volia portar en tuk-tuk (els taxis d'allà), pero nosaltres vam preferir caminar. Quan ja ho vam comprar tot, vam anirà sopar en un restaurant que només valia d'1 a tres i mig dòlars cada plat.
Era tot el contrari de Singapur: els preus i el paisatge. Al final vam tornar cap a l'hotel caminant. També vam descobrir que hola es diu chumreapsooa i adéu chumreapleea. I per últim vam descobrir que la moneda de Cambodja es molt barata i es paguen grans quantitats: per exemple, al supermercat ens va costar 20.000 riels, pero al final eren 6 dòlars.
Marc
Que diferent oi? A mi em va agradar molt, pero també em va xocar el contrast. No sabia que hi havia malària a Cambotja, les pastilles de vegades donen mal de cap a alguna gent, pero vosaltres sembla que esteu be
ResponderEliminarNo ens calen pastilles, només protecció. El guia ens va dir que la malària està als pobles i zones rurals i que encara hi ha gent que mor.
Eliminar